La Cendrolera - Page 6 - Un dia el rei va fer una festa al poble. La mare i les germanastres es van emperifollar per a anar al ball i li van dir a la Cendrolera que havie de dixar la casa ben llímpia i arreplegada. Ella, en llimpiar la casa, va agarrar la vareta de la virtut i li va dir: -Vareta de la virtut, pel poder que tens, vull un vestit per a poder anar al ball, un vestit preciós, tou, i ple de campanetes en unes sabates de cristall. Això sí, abans de les dotze, al primer toc, havie de tornar cap a casa, perquè s’acabae l’efecte màgic. Tota elegant, la Cendrolera va anar a la festa i va ser l’admiració de tots. La miraen i dien: -Qui deu ser esta xica? -D’on haurà vengut? -Que guapa i que elegant! Lo príncep la va veure enseguida i es va posar a ballar amb ella. Balla que ballaràs, balla que ballaràs. I quan es movie, glin, glin, glin feen les campanetes del vestit, i tots la miraven a n’ella. A les dotze, sent tocar les campanes i va marxar corrents. Com anave templada, al baixar les escales va perdre una sabateta. Lo príncep die: -A on vas, a on vas? I va arreplegar la sabateta. Tal com va poder, la Cendrolera va arribar a casa i es va ficar al cendrer. Quan van arribar la madrastra i les germanastres li van dir: -Ai Cendrolera mendrolera, si hagueres vengut al ball, hagueres vist una xica que no se sap d’on ha vengut, guapíssima. Lo príncep no l’ha amollada en tota la nit! Ella va dir: -Potser sí, potser no, potser era jo Elles van contestar: -Què has de ser tu! Cendrolera mendrolera, fica el cap a la pastera. Ella va tornar a dir: -Si sap sí, si sap no, era jo. I elles li van contestar: -Què has de ser tu! Cendrolera, mendrolera, cul cagat pinyol d’oliva I va insistir: -Si sap sí, si sap no, era jo. I elles li van dir enfadades: -No digues tonteries, que has de ser tu Cendrolera, mendrolera, bufa el foc i fes faena. Van fer un pregó que passaria el príncep per totes les cases del poble a emprovar la sabateta a totes les xiques, i a la que li anare bé, es casaria amb ella. Totes les xiques es volien provar la sabateta i feen esforços per a que els entrare. Tocaen a la porta d’una casa. -Ja baixem! L’hi provaen, i res, o el dit, o el taló, no els entrae. I anaen a un altra casa i lo mateix, lo provaen, forçant, apretant i res, no els anae bé. Van anar per tot lo poble i sol faltae la casa de la madrastra. Van baixar les germanastres, totes mudades, que pareixien sapos, grosses, menudes i fees. Les prove la sabateta i no els entrae. I diu: -Aquí n’hi ha un altra xica?
La Cendrolera - Page 6
La Cendrolera - Page 7
viapresse