La Cendrolera - Page 1 - Il·lustracions de Muntsa Cabetas Vall-de-roures/Valderrobres, 2019 La Cendrolera Contes tradicionals del Matarranya. La versió que repleguem es de Calaceit. Al llibre Lo Molinar 1. Narrativa i Teatre’ es recull la versió de la Cendrolina de Massalió, i la fórmula és: —Cendrolina, mendrolina, cul cagat, pinyol d´oliva. A més es recullen les següents variants de del conte de la Cendrolina: Arenys de Lledó i la Torre del Comte la madastra i la germanastra li diuen: —Calla, calla, Cendrolera, mendrolera bufa el foc i fes faena. A Ràfels, la fórmula és: —Cendrillera, mandrillera, fica el cap dins la pastera. © Muntsa Cabetas Samper, 2019, per les il·lustracions. © Comarca del Matarraña / Matarranya, 2019, per l’edició. Av. Cortes de Aragón, 7, 44580 Valderrobres, Teruel. www.comarcamatarranya.es Disseny i producció gràfica: Terès & Antolín s.c. www.teresantolin.com Dipòsit Legal: TE-90-2019 ISBN: 978-84-09-10537-3 N’ere una xica que vivie amb la seua madrastra i dos germanastres que li feen fer totes les faenes de casa i sempre la enviaen al cendrer. I s’ho passae molt mal perquè sempre anave bruta i plena de cendra. Li dien: -Cendrolera, mendrolera, fes la cena que ton pare ja ha vingut! Pero la Cendrolera tenie una vareta de la virtut que li concedie lo que demanave. Un dia el rei va fer una festa al poble. La mare i les germanastres es van emperifollar per a anar al ball i li van dir a la Cendrolera que havie de dixar la casa ben llímpia i arreplegada. Ella, en llimpiar la casa, va agarrar la vareta de la virtut i li va dir: -Vareta de la virtut, pel poder que tens, vull un vestit per a poder anar al ball, un vestit preciós, tou, i ple de campanetes en unes sabates de cristall. Això sí, abans de les dotze, al primer toc, havie de tornar cap a casa, perquè s’acabae l’efecte màgic. Tota elegant, la Cendrolera va anar a la festa i va ser l’admiració de tots. La miraen i dien: -Qui deu ser esta xica? -D’on haurà vengut? -Que guapa i que elegant! Lo príncep la va veure enseguida i es va posar a ballar amb ella. Balla que ballaràs, balla que ballaràs. I quan es movie, glin, glin, glin feen les campanetes del vestit, i tots la miraven a n’ella. A les dotze, sent tocar les campanes i va marxar corrents. Com anave templada, al baixar les escales va perdre una sabateta. Lo príncep die: -A on vas, a on vas? I va arreplegar la sabateta. Tal com va poder, la Cendrolera va arribar a casa i es va ficar al cendrer. Quan van arribar la madrastra i les germanastres li van dir: -Ai Cendrolera mendrolera, si hagueres vengut al ball, hagueres vist una xica que no se sap d’on ha vengut, guapíssima. Lo príncep no l’ha amollada en tota la nit! Ella va dir: -Potser sí, potser no, potser era jo Elles van contestar: -Què has de ser tu! Cendrolera mendrolera, fica el cap a la pastera. Ella va tornar a dir: -Si sap sí, si sap no, era jo. I elles li van contestar: -Què has de ser tu! Cendrolera, mendrolera, cul cagat pinyol d’oliva I va insistir: -Si sap sí, si sap no, era jo. I elles li van dir enfadades: -No digues tonteries, que has de ser tu Cendrolera, mendrolera, bufa el foc i fes faena.
La Cendrolera - Page 1
La Cendrolera - Page 2
viapresse